ArtigaUn Projecte en Consolidació –L’Inici d’una Aventura–

(15’’)                                                                                            De Quatre records i una ploma

–Aquest text vol ser una aproximació al procés de gestació de l’Artiga Coop.

Construït a partir de quatre entrevistes a membres actives del projecte

amb posterior correcció per part de dos membres fundadors--

L’inici d’aquesta aventura sorgí de l‘assistència a unes jornades organitzades per una associació vinculada als cicles naturals, el cultiu agroecològic, i la sobirania alimentària. Gent que té una cura activa del territori i vol impulsar projectes des d’arrandeterra.org en col.laboració amb un grup d’expertes en dinàmiques de suport a iniciatives comunitàries amb l’objectiu d’aconseguir una resiliència de llarga durada facilitant eines i posant el focus en el present: resilience.earth Ambdues entitats veient l’afluència de gent en les activitats proposades sobre el tema de la nutrició saludable i l’impuls al territori, s’adonaren que hi havia un grup prou gran de persones que tot i ser d’àmbits i procedències molt diverses coincidien en els mateixos interessos. Així que les van convocar per mirar d’establir sinergies i obrir camí cap a la possible materialització d’un nou projecte. S’inicià un diàleg amb què van anar aprofundint i concretant en l’objectiu, tal i com expressen:

Ser un espai de trobada cooperatiu per impulsar una transformació social a través de l'alimentació agroecològica a la Garrotxa. Tenint en compte els principis de justícia social, transparència, respecte pel medi ambient i la comunitat.

Dins el marc d’una cooperativa de sòcies trobaren que hi havia potencial cap a una transició paulatina agroecològica, això els decidí prendre l’opció d’un tipus d’establiment obert a tothom, conscients de la importància de donar a conèixer l’alternativa i pel suport que podia significar per a alguns petits o mitjans agricultors, ramaders i artesans del territori afins a la filosofia i les pràctiques sostenibles.

Des de finals de l’any 2019 van mantenir una sèrie de fructíferes trobades en les que dibuixarien el marc teòric, acompanyats pel coneixement de resilience.earth en dinàmiques de grup i processos creatius. Així van centrar l’impuls en un grup motor per començar a articular les idees i seguint un mètode d’optimització d’energies, establir la constitució de comissions encarregades de precisar i aprofundir en temes concrets.

Ja que prenien embranzida farien quelcom que pogués abarcar sense estretors tota una sèrie de productes que cobrissin les necessitats nutricionals i d’higiene de les usuàries:

un supermercat semblava idoni.

Primer amb reunions presencials i més endavant degut a la irrupció de la pandèmia i l’obligat confinament van adaptar-se a fer trobades virtuals amb les que el grup motor va poder definir  les bases sobre les que es construiria la cooperativa, i van engegar diverses reunions obertes a persones interessades en el projecte per tal de recolzar la seva constitució formal. Així mateix  contactaren amb grups creadors d’iniciatives similars per tal de fer intercanvis de coneixements i experiències.

Debatut l’enfoc teòric corria l’any 2021 i era temps de materialitzar les idees així que amb l’aval de les entitats impulsores – arran de terra, resilience, i la distribuidora agroecològica Queviure –

van accedir a unes subvencions singulars (nom exacte) de la Generalitat destinades a la creació de llocs de treball dins projectes cooperatius, que cobririen les despeses de formació per la redacció del pla d’empresa i la recerca i valoració de l’estat del local.

Investigaren quines possibilitats hi havia entre els espais buits del nucli olotí i arran de la coincidència amb el procés que es feia de dinamització del Barri Vell a través d’un pla participatiu i en concret adreçat als locals comercials i altres amb plantes baixes com l’Escola d’Art d’Olot situats a la Plaça del Carme i el seu entorn, van detectar un gran espai buit que encaixava amb els seus propòsits i el van escollir com a futura seu: Can Central

L’equip d’unparelldarquitectes.cat va dissenyar la remodelació de l’antiga nau industrial per habilitar-la com la gran botiga que és ara: 464m2 comptant magatzem, fresqueres i també l’oficina i la sala polivalent.

La cooperativa de serveis financers, ètics i solidaris Coop57.coop que té per objectiu destinar el capital que les sòcies hi dipositen a fer crèdits per recolzar empreses que volen treballar dins l’economia social i solidària es va convertir en l’aliada perfecta per l’aventura que estaven a punt de començar. Presentats els comptes i fet el procés de validació van obtenir un préstec que cobria el 80% de la inversió pressupostada, i a partir d’aquí les obres al local ja van poder anar endavant.

És ben sabut que la realitat acaba condicionant els projectes per molt que estiguin curosament plantejats, així que com no podia ser d’altra manera els pressupostos inicials van quedar curts tot i haver estat calculats per gent professional, de forma que els futurs cooperativistes van haver d’agafar el pic i la pala per seguir endavant amb les obres del local sota les directrius de l’aparelladora: esberlant parets, polint fustes, col.locant prestatges i pintant l’espai sencer…

unes obres en ple exercici de treball cooperatiu!

Al mateix temps els sous de les persones que podien dedicar-se al projecte a temps complet s’havien de continuar pagant, les despeses s’embrancaven i encara no hi havia entrades de diners…van ser uns temps delicats amb una urgència latent per tenir-ho tot enllestit, obrir al públic i començar a fer caixa.

Apostant per mètodes de finançament col·lectiu es van decidir per l’impuls final d’un crowdfunding a través de la plataforma virtual goteo.org que amb la suma d’aportacions econòmiques de diferent quantia –o micromecenatge– i en base a la confiança que la descripció del projecte despertava en la gent van anar sumant a favor del projecte.

De forma paral.lela, l’existència d’uns fons europeus anomenats Leader a través d’ADRINOC (Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la zona Nord-Oriental de Catalunya)

i l’habilitat per ajustar els comptes per part d’un parell d’arquitectes en relació a les inversions de mobiliari que anaven instal.lant, els permetè de tenir una subvenció per a cobrir el reguitzell sorprenentment inacabable de despeses de l’espaiós local.

Descriuen l’experiència essent tan enriquidora com complexe. Un procés d’aprenentatge relacional en la presa de decisions, en la incidència de les iniciatives personals i grupals de responsabilitat conjunta amb efectes directes.

Així com en la societat contemporània és força més habitual fer la feina sota unes pautes ja dictades i sovint a l’espera de rebre directrius amb un estat d’ànim receptiu més que actiu, la feina cooperativista és tota una altra cosa.

En la confecció dels estatuts i arran de converses amb altres grups afins, van prendre dues decisions centrals per al funcionament de l’agrobotiga dins l’espai urbà. La primera fou que volien l’espai de comerç obert a tot tipus de públic, és a dir que no cal ser sòcia per adquirir els productes que s’ofereixen. D’aquesta forma es poden donar a conèixer a més gent les virtuts de l’agroecologia i dels mètodes sostenibles.

La segona, sobre les aportacions col.laboratives de les sòcies al llarg del temps. Van acordar que les feines no havien de ser imposades sinó fetes a través d’un compromís adquirit a voluntat per totes dues bandes. Un acord en què les habilitats i coneixements de totes prenen un pes específic en el desenvolupament de l’activitat.

Tot plegat ha implicat trobades grupals en què han sorgit moments tensos, paraules dures i discusions a més de les alegries de superar les dificultats, arribar a solucions i acabar assolint l’entesa d’un marc compartit en les normes d’actuació del dia a dia, dins un procés continuat de diàleg i millora.

De forma concreta i dins l’àmbit de funcionament a favor de l’economia social i solidària valoren

la cooperativa com un tipus d’associació acollidora en què la flexibilitat dona peu a que més gent que comparteix la filosofia del projecte pugui afegir-se a la iniciativa amb una petita aportació inicial econòmica al capital social. Amb l’acord mutu d’una implicació mínima de les sòcies - debatuda i aprovada per l’Assemblea General - que consisteix en la dedicació de 3 hores de treball mensuals en les tasques, on es procura aconseguir un equilibri entre disponibilitat, habilitats, coneixements i les necessitats de funcionament de l’agrobotiga: fer torns de suport, iniciar contacte amb productores ecològiques, temes burocràtics, econòmics, de comunicació interna i externa, així com les activitats paral.leles que puguin sorgir de les iniciatives de les sòcies com la decoració artística bimensual de l’aparador, tallers de coneixements pràctics o teòrics, organització de jornades i aplecs…

Consideren que les relacions horitzontals dins el mon cooperatiu formen part d’un funcionament democràtic que potencia la transformació de les relacions socials sempre que puguin entrar en joc les idees, propostes i aportacions de les sòcies. Tot plegat pot esdevenir complicat però és una forma de possibilitar un intercanvi en el que les habilitats i els modes de fer esdevenen eines útils, dins la diversitat i d’una forma inclusiva obrint camins per funcionar que se situen més enllà de l’usual comprar i pagar.

Tenint en compte les perspectives ecològica, socioeconòmica i política d’una forma integrada, dins un intent d’allunyar-se d’especulacions basades en monocultius forçats per

l’ús de llavors transgèniques, per fertilitzants i pesticides que situen l’activitat agrària com un mer procés econòmic lligat al transport interminable de mercancies, amb la pol.lució i el desgast energètic que tot plegat significa.

La importància d’obtenir productes propers i de temporada en què les persones consumidores

donen suport a la pagesia i a les empreses del territori mentre de forma recíproca poden fruir les qualitats resultants d’una producció feta amb atenció i cura a la biodiversitat aconseguint una òptima regeneració dels recursos.

Un projecte centrat en la transició agroecològica i en la sobirania alimentària, amb una manera de fer que busca generar harmonia a través d’unes pràctiques vertebrades en l’entorn procurant relacions saludables.

Olot, abril - juliol  2025